LA CARME
dani_padro_01
dani_padro_02
dani_padro_03
dani_padro_04
dani_padro_05
dani_padro_06
dani_padro_07
dani_padro_09
dani_padro_11
dani_padro_12
dani_padro_14
dani_padro_15
L’ OBLIT DE LA MEMÒRIA
El plantejament d’ aquest treball ha estat mostrar com és el dia a dia d’ una persona amb l’ enfermetat de l’ Alzheimer, una persona concreta, introduint-nos al seu interior, dins casa seva, un lloc íntim, on ella ha creat el seu univers.
Mostrant el que és important per a ella, els seus valors, ens ajuda a entendre com ha arribat fins aquí, el que te i com ho ha aconseguit.
La seva mirada és una mirada enrera, temps llunyans i pròxims que li son extranys i confusos. Un pasat que ja no recorda al cent per cent, una veritat a mitjes, un pasat selectiu que comparteix amb el present incert, l’ enfrontament del dia a dia no sap el que li portarà. El temps està parat, el matí es transforma en tarda, els dies es messuren pels dolors que li apareixen amb el Sol, tot això sota el control dels seus fills, que li vigilan el seu dia a dia, intentant potenciar els seus records amb jocs, mirant fotografies, recordant cançons, olors, la seva vida, la dignitat d’ una persona que l’ únic que dessitja es estar on sempre ha volgut.
No hi han obligacions ni necessitats, com nossaltres les entenem, un oblit prolongat i preocupant.
Cada vegada que un torna a casa seva es com un “dejà vu”, com si alguna cosa no hagués cambiat, les mateixes preguntes, les mateixes converses, fins i tot les mateixes flors.
Aquesta és la realitat de la Carme, una dona de 78 anys que ha viscut una vida plena de dificultats i que ara a l’ actualitat ens transforma el seu pasat, el maquilla i el dibuixa, com a ella li hagués agradat tenir.
Uns records que tremolan, sense solidessa, ni tant sols son records, es perden en un suspir, una part s’ ha quedat pel camí, on es barreja la veritat i la ficció, compartint el mateix escenari, un petit escenari que es casa seva, on pasa la gran part del temps, sortir es una petita gran aventura.